Naixen primaveres Quan sembla esgotada tota possibilitat Totes les vies tancades al pas Quan el teu mon està sumit en una eterna obscuritat Perden les paraules tot el seu significat Quan el vent no bufa de cara Obri els ulls, apunta i dispara Projectes, il·lusions, somnis i cançons Quan et posen pals a la roda Defensa la teua escola Re inventa l’estratègia i replica que ara és l’hora. El viatge és llarg, trepitja fort, mai és massa tard Naixen primaveres Cada matí , al teu jardí Cultiva els teus sentits, comencen Noves primaveres al teu camí Crema el destí Il·lumina l’horitzó de hui A la cerca d’un oasi en un país de nits fredes Per establir allí el nostre punt de trobada Agafar impuls i preparar noves eines Per reviscolar una freqüència oblidada Quan el vent no bufa de cara Obri els ulls, apunta i dispara Projectes, il·lusions, somnis i cançons Quan et posen pals a la roda Defensa la teua escola Re inventa l’estratègia i replica que ara és l’hora. Predir l’impredictible Unir el cor i la raó Fer una pasta indestructible És el “kit” de la qüestió Apuntar ben alt i donar el salt Donar totes les passes i completar les fases El nostre somriure…… Combustible essencial per a viure Redirigir el dirigible Fer un cop en el timó Fer una pasta indestructible És el “kit de la qüestió”

Llums, càmera i acció Llums càmera i acció Impressionant factoria de ficció La realitat no ve en el guió, ohhhhhhh! Destapa la conspiració!!! Tremola el capital, s’enfonsen els mercats Terratrèmol fatal, orquestrat des de dalt Terrorisme global, amenaça total Enviar més soldats, contra l’imperi del mal Seguretat nacional, arriba l’immigrant Delinqüent potencial, que et furtarà el treball Erosió cultural i fracàs escolar La doctrina moral controlant el ramat! Imatges, comentaris mitjans de comunicació, Sicaris al més bon postor, meretrius i mercenaris Venda d’informació, paraules i prestidigitació Quantes persones enganyades, manipulades, desarmades mentalment i “amaestrades” Pantalla plana, “dolby surround”, li falten ales “Overbooking” en totes les sales. Espionatge oficial, interessos creats Serveis d’intel·ligència i presidents assassinats Dictadures recolzades i algun cop d’estat Industria de la guerra i documents classificats Fons monetari internacional Sicaris econòmics i el Banc mundial Les Nacions unides i els amics de l’Otan! Fan de jutge i part del negoci més gran. Armes de destrucció massiva Un refugi antinuclear en cada cuina Grip aviar i pesta porcina I la gent fent cua per comprar la medecina Ja estàs notant els efectes psicològics No surts de casa, fusell i prismàtics Vivint en Matrix, el mon sencer en quarantena Avancen ràpid, vigila l’esquena! És un cabàs de mentides El que s’amaga darrere el teló Polític compra televisió Comença la desinformació Encaren les nostres vides Cap a la seua direcció Intenten a tota costa Que sigues una titella Sense decisió!

L’herència Ei! La cara al vent Que se n’adonen que ja som el present Ei! Que quede patent D’un temps, d’un país que ja anem fent! Corre lliure pel poble la fera ferotge Mentre sonen les cançons cada nit I en cada concert Teresa rep homenatge I ens fa recuperar l’esperit EH EH OH OH! Què vos passa valencians? On està la identitat? EH EH OH OH! Tu creus que jo puc oblidar aquella forma de cantar Cantaré la nostra història a cau d’orella i somiarem fins demà EH EH OH OH! Perquè vull, Perquè tinc ganes de somiar! Som la flor que naix de la llavor que vareu sembrar Sou la llum que guia en l’obscuritat Som les vostres veus i no ens faran callar Perquè mai perdrem la nostra dignitat Continuar la senda de la nostra essència i trobar I trobar una resposta per demà No ens podran guanyar mai, si ens donem la mà I agafem l’herència que ens vareu deixar Ei! Garrot , prohibició És el que passa quan el mal ve d’Almansa Ei! No ens furtaran la il·lusió Vareu sembrar una llavor d’Esperança Damunt de l’escenari borumballes falleres Al país de les albades per costum Que rode la roda pels carrers i les places I cridarem fins que vinga la llum! EH EH OH OH! Ja no canta el capellà perquè no li’n donen cap EH EH OH OH! Cal dir va ser detingut per cantar en valencià Estimem per estimar la nostra llengua I seguirem avançant! EH EH OH OH! Perquè vull, perquè tinc ganes d’estimar! Llave les penes al meu safareig No és que no et mire, és que no et veig Va com va, que pitjor no anirà Silenci i censura al canal valencià. Hui cantarem la vida d’un poble Vida d’un poble que no vol morir Vull donar-te les gràcies perquè vull Perquè tu em fas sentir-me viu Gràcies a tu que cantaves furtiu Gràcies a tu que em donaves caliu! Gràcies a tu que cantaves furtiu Gràcies a tu hui sóc l’últim que riu!!!

Mirades S’amaga el sol a la frontera de l’odi infinit Animes de gris patrullen la nit Màrtir per la causa per fer fora l’enemic Has nascut ací, és el teu destí Ploren fills de la “Intifada” Hereus d’un poble devastat Continua el bloqueig i l’assassinat Pedres contra bales Les ferides no han tancat Quan l’actualitat és l’hostilitat Passar-se per la pedra tots els drets humans Mentre creixen les colònies Bombardegen hospitals Perpetrant un genocidi en nom de la llibertat Que al final vos esclatarà a les mans Quan te n’adones que el silenci és massa La realitat és la complicitat Tots els murs de l’odi Arrasa, rebassa, traspassa Mirades, Preses d’una eterna venjança Quan la pluja d’odi no deixa dormir Mirades, Quan no s’equilibra la balança Plora l’esperança Si li tallen el camí Traducció de l’arab del text de Mc Fakire: Per tu mare Palestina, terra fèrtil que s’ha quedat en res, El fills menuts, les dones i els majors han plorat molt, cases senceres destruïdes i amb elles els nostres cors i la nostra pau interior Mare Palestina, la teua ferida ha estat fonda, he plorat molt i amb la meua escapada he patit fam i he escoltat el teu cor trist! Ombres que ara vaguen per les runes I pobles sumits dins la foscor que tornen Per demanar el que és seu I aconseguir que els seus drets no moren

Futur nuvolat Ja es divisa a l’horitzó Una remor que ve de la foscor Siluetes sense nom Carregades de rancor Oblidades per la política social Sentenciades per l’estat del benestar Menyspreades pel mercat de treball Anul·lades, ignorades per la humana vanitat Llançades al buit sense paracaigudes Deutores perpètues de mirades perdudes No competitives, proletàries invisibles Clamen al deu dels diners fratricides Aires de revolució d’una generació Esclava de la eterna aspiració Préstecs de misèria sense amortització Auguren una vida sense forma ni funció I traurem la paleta i pintarem les estrelles Visionaris en un mon d’aquarel·les Somiadors que travessen fronteres En un futur nuvolat Dins la gàbia terror i amor Juguen la mentida i els botxins a sang Siluetes sense nom Injustícies, sang i corbs Art i màgia, tot és vàlid Dins la gàbia hi ha esperances Estima la vida tant com tu i com jo I anhela eixir de la misèria Colpeja fort company que no estàs sol Tot és ara i és possible Juga-li fort a la vida Juga-li fort a la vida S’escapa la fantasia que ens farà arribar al cim Si al cap i a la fi Si al cap i a la fi Si al cap i a la fi son tants És cultura, fantasia Ets el guerrer que farà la pau!

Revolucionari Jo no tinc ni brúixola ni diccionari Em passe la vida caminant De menut em deien revolucionari Però ara tremole al teu costat Jo no entenc de números ni abecedaris Sempre per la vida caminant Utilitze el meu propi calendari I tinc el nostre dia assenyalat Mitja vida fugint de la policia La paciència de qui estima preocupada Mare perdona’m per les nits Que he estat arrestat No ha sigut violència defensar-me de l’estat He sigut bona persona, He donat la meua estima Tremolarà la vara de qui encara em plante cara He rebut alguna almoina al passar la meua boina Romàntic impulsiu jo sóc de la vella escola Dels que donen el cor per un jovent més insubmís Que aprenga de la vida el valor del compromís La lluita no s’acaba, només es transforma La victòria no existeix si no escrivim la història!!! Però la història és trista amics Vivim atemorits M’estan fent pols amb “lo” de Líbia De nit sent crits Jo no tinc brúixola, rellotge Alcorà ni Bíblia Però que esperen si volen que vaja a pegar tirs És mitja vida contestant, dient que no, lluitant, umant al parc Pintant, ballant, alçant el puny, cridant pels morts És una vida defensant l’alegria Damunts dels ritmes, buscant respostes Sembrant escepticisme Que jo si sé qui em representa i qui no Se’n van les forces i el futur un avenir en venda Tot l’amor per a qui lluita i pels vençuts Ja naixen primaveres, creixen flors que tomben murs! Protestas bajo cero, cálidos cartones Frío como el viento que se lleva las canciones Largas avenidas, oscuros callejones Entradas, salidas, sin lamentaciones. Siempre querrán, digo siempre querrán Almas sumisas “pa” poder manipular! Nunca podrán, digo nunca podrán Cortar nuestras alas e impedirnos volar! Sé desde niño que el cariño es un regalo Yo lo regalo y regalo aunque a veces me salga caro Del riesgo soy amante y apostar no va conmigo Muchos más emocionantes son mis saltos al vacio Desde crio me río con canciones y libros No conozco a Soledad porque el mundo estuvo conmigo Sabes de lo que hablo, tu eres de los míos Vagabundo enloquecido que has hablado con los ríos En la revolución vencen los corazones No ensucies tu alma con las lamentaciones Quieren deprimirte, robarte el pensamiento Pero tu sonríe y si sonríes venceremos!!!

L’últim segon Mire al darrere i recorde tota una vida veig passar i si poguera tornar a donar-li al “start” i travessar les línies roges cartografia del teu cos per no trobar les coordenades el nord i les petjades i arribar a un lloc sense nom i rebobinar, anar pels camins que no vam anar hissar les veles en un nou mar si poguera tornar-te a besar i rebobinar, encendre els teus llavis i no pensar tocar les estrelles i tremolar Si poguera tornar-te a tastar No se el final d'esta història sols vull ser esta nit el teu heroi no em guardes en la memòria només vull que em dones l'últim segon Sóc addicte a tu, sempre ho he sigut a les teues manies als teus pits i junts vam provocar terratrèmols junts i vam escriure diaris plens de fum tornar a nàixer tornar a ser un xiquet tindre el secret de la vida eterna que fores tu l'únic govern que em governa De San Francesc al cap de Barbaria en moto no em puc llevar del cap eixa foto ni eixa posta de sol de postal que despertava el nostre instint animal tota la nit m’impregnava del teu olor en la foscor tu eres la lluerna i es que eres tu l’únic govern que em governa! Perquè eres tu l’únic govern que em governa!

Somnie Somnie que dispare missatges en espiral De dalt a baix i en horitzontal Somnie que desperte consciències per despertar Somos guerreros soñadores El micro afilado como mil puñales Vamos tejiendo redes de colores Tejiendo resistencias en todas la mentes Répondre ne pas être, moi je pose la question, ne pas répondre pas être moi c’est ma réflexion, sachant qu’un certain Mc Caïn remuait les nations, ceci est mon combat, ceci est ma mission. C’est un big big big problème, et nous pensons tous de même, c’est une big big big solution assez de discussion moi je passe a l’action. Dreaming that I’m shooting words Up and down, dancing on the floor Bing combination, revolution horizon From Valencia all around to the world Teixim resistències en les ments de tots i totes No deixarem que ens torneu a enganyar Som la gent senzilla, la gent de cada dia Disposats a tirar endavant Creant noves xarxes de colors i d’alegria A la barricada ens tornarem a trobar Estem els que estem i sumem els que podem La rendició no entra dins dels nostres plans Dreaming that I’m shooting words Up and down, dancing on the floor Bing combination, revolution horizon From Valencia all around to the world Sense perdre la realitat Sempre estem disposats a escoltar Però no penses que ens podràs enganyar A la barricada ens tornarem a trobar Ploren les paraules quan el camp no està sembrat És el nostre mal, mimetisme no identitat Tatuar-se l’odi quan no hi ha més que rancor És una remor, la incultura ara provoca temor.

La lluna té dos cares La lluna té dos cares Que brillen i confonen de nit com les teues paraules I tu jugues sabent el perill de les matinades La lluna té dos cares Que brillen i confonen de nit com les teues paraules De la nit al matí quan tu vols portar-me al llit La lluna té dos cares La lluna té dos cares Que brillen i confonen de nit com les teues paraules I tu jugues sabent el perill de les matinades La lluna té dos cares Que brillen i confonen de nit com les teues paraules De la nit al matí quan tu vols portar-me al llit La lluna té dos cares Que brillen i confonen de nit com les teues paraules mostre les meues cartes I tu jugues sabent el perill de les matinades La lluna té dos cares Que brillen i confonen de nit com les teues paraules Totes les teues fases De la nit al matí quan tu vols portar-me al llit Comença el segon acte Estires i alces el teló Saps que la carn és dèbil I aprofites l’ocasió Ens trobem altra vegada En plena ebullició I consumem la fusió És la caricatura sobre l’amor Decàleg de fracassos i de triomfs Una història bonica sobre el dolor Una crònica absurda……. Vine-te’n a ma casa A jugar a l’scalextric Farem eslàloms frenètics I cremarem els “joysticks” Vine-te’n a ma casa Farem pastís de carabassa I omplirem la vesprada De suor i ressaca!

S.O.S. Sóc una mare de la plaça de maig Sóc un traïdor empresonat per periodista Sóc la mort pels carrers de Bagdad Per la corda fluixa sóc un equilibrista Sóc corredor del passadís de la mort Sóc el rebel contra un govern absolutista. Sóc un nòmada que busca la sort Per les fronteres d’un món bel·licista EH EH OH OH Sóc el soldat que renuncia del fusell EH EH OH OH Somnia un món sense nacions massacrades EH EH OH OH Un advocat que no creu en la llei EH EH OH OH On l’adulteri castiga a morir a pedrades EH EH OH OH Sóc un xiquet soldat EH EH OH OH Sóc un pres polític EH EH OH OH Un altre refugiat Ànima que arriba a un campament oblidat. Digues-me per què? Digues-me per què? Digues-me perquè no trenquem aquestes parets Digues-me perquè, nooooo!!! Per sortir d’aquesta presó Per les trinxeres d’aquest mon On la vida no s’atura un segon Sempre alerta, el sistema falla Problemes en la transmissió On la vida no s’atura un segon S.O.S The System’s on fire Vull ser activista d’esta cançó trista Ser el malson de qui aparta la vista Seré antagonista, No perdré l’esperit, contra l’imperialista S’obriran les alberedes i farem camí El triomf de la revolta serà aquesta nit No es juga amb el pa El futur és hui Serà el poble sobirà no vos queda comodí EH EH OH OH Sóc el vaixell que travessa el bloqueig EH EH OH OH Porta il·lusions als carrers de la Franja EH EH OH OH Família unida després del bombardeig EH EH OH OH On el petroli embruta les consciències de sang EH EH OH OH Sóc estudiant de Tian an men EH EH OH OH Sóc la veu del Tibet EH EH OH OH Sóc el plor silenciat innocència robada pel plaer mutilat Corren les ànimes, corren les ànimes Corren les flames pels abismes del món Secat les llàgrimes, secat les llàgrimes Comença la lluita que hi ha dins del teu cor! Corren les ànimes, corren les ànimes Es trenca el silenci i s’olora la por. Secat les llàgrimes, secat les llàgrimes Comença la lluita que hi ha dins del teu cor!