1. |
Mirant al cel
04:33
|
|
||
Som com acròbates a lloms d'aquesta rima,
és el nostre torn, i jo sóc l’escriba.
En mig la tempesta, mantindre l'esperança viva
fins que no ens queden ni forces ni saliva.
Som d'una generació amb tara i desgastada,
una prenda foradada i mal cosida,
som una ajuda denegada
per la calçada d'esta vida.
Cal que tinguem davant de tantes preguntes
respostes rotundes i contestar-les totes juntes.
Hem de saber on hem de xafar en cada pas.
Hem de saber el valor que te un abraç.
Mirant al cel, conscient de que estic en la llista
busque l'arrel, no m’il·lusiona ser un analista
de les finances, del missatge derrotista
vull tallar la corda del gran pèndul esclavista!
Quan la meua força és el vent
I la meua veu un torrent
Faig caminar la vida que és fosca i avorrida
A lloms d’aquesta rima.....
Omplirem les hores mortes
observant la via làctia des d’ací.
Trencarem els nostres dogmes
si mirem la via làctia aquesta nit.
Ara que hem creuat totes les falses portes
amb el telescopi divise el moment.
Ara que hem lligat totes les notes soltes
mire les estrelles i dibuixe el present.
Amb aquesta lírica busque una altra tàctica,
sàtira fonètica que em porta cap a Ítaca.
Crònica al·legòrica, jugue amb la gramàtica,
música magnètica que escapa de la lògica.
Quàntica física, som matemàtica
química romàntica de l'experiència tàntrica.
L'aventura mística canvia la semàntica
técnica académica de poesia orgànica.
…Quan la tempesta és el principi
Quan la revolta del somriure és el camí
Quan t’apropes sense por al precipici
Saps que és l’inici
Trepitja fort fins a la fí!
Corda al temps
un moment,
he perdut el nord i aquesta ràbia no m'ajuda.
Mite fals, falsos deus
"Non Plús Ultra".
Hem situat un altre punt
una altra possibilitat
que ens farà renàixer
com el fènix "danger".
I així, i així, i així,
trenca el ferro.
Hem situat un altre punt
una altra possibilitat,
jo ara me la jugue
vaig fent de dimoni.
I així, i així, i així,
vaig desbrossant la brossa del camí.
|
||||
2. |
El teu crit
03:49
|
|
||
Perd la batalla qui no lluita des del cor
i sembla que no veu que mor el sol.
Hui jo somric a l’horitzó,
escric el meu temps amb amor i passió.
Cau en l’oblit qui no guanya des del cor,
qui no sap controlar les emocions.
Hui jo trenque el protocol.
Somiadors que esperen el seu torn,
el retràs els fa perdre la son.
Il·lusions amb cortina de fum,
busquen el perdó, perden el costum.
Mantingues l’anhel d’infinit
,si estàs decidit, hui respira fort.
Navegant de nit busca el teu port.
I allibera el teu crit!
He refet moltes vegades el meu camí.
He inventat noves paraules
i he escalat els cims.
El rellotge senyala l’hora de partir.
Corre ràpid entre els arbres
i allibera el teu crit!
Orfres de Nord, cega és la sort.
Pots riure o plorar quan arribe el teu torn.
Sospira, espera a que t’arribe la mort,
si no trobes la via que allibere el teu cor.
Pum.......és molt cara la rutina
carregue benzina i empente el meu rumb.
Hui jo soterre la por.
Somiadors que prenen el timó
i la carta de navegació.
Il·lusions que miren endavant
per que el riu no mor, s’allibera al mar.
Que el vent colpeje el teu pit
si estàs decidit, hui respira fort.
Navegant de nit busca el teu port.
Busque l’illa del tresor,
tinc els meus propis mapes.
Cants de sirena i trons,
ones que dibuixen el paisatge.
Busque l’illa del tresor,
somnie amb les seues platges.
L’aigua, crea les imatges del teu fals retorn.
|
||||
3. |
|
|||
4. |
|
|||
5. |
|
|||
6. |
|
|||
7. |
|
|||
8. |
Somnie (Countryboys rmx)
07:05
|
|
||
9. |
|
|||
10. |
|
If you like Inèdit, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp